Arriba a l'hora convinguda, puntual, amb un somriure atent i amb un posat tranquil. Ens obri la porta de la seu del BLOC, recentment inaugurada. És un lloc discret, que per fora sembla una vivenda familiar, i per dins és un espai funcional però que respecta un cert aire rural. Es respira un ambient de treball però amb un toc acollidor i seré.
Tino Bernabeu se'ns presenta: té 37 anys, està casat i té 3 fills. És empresari, i al mateix temps treballa per al BBVA com a informàtic. Durant l'entrevista ens sorprén el seu llenguatge planer i clar, a voltes fins i tot malsonant, poc comú en 
un polític.
P. Li agrada com ha quedat el castell?
El dia 9 d’octubre Lino ens va convidar a visitar-lo. Vaig quedar bocabadat amb lo que donen de si quatre parets mig en runes. Com qualsevol castellut que haja jugat de sagal en el castell, jo el recordava fet una merda, ple de racons perillosos, ple de “mines”.
Jo no sóc cap entés en esta matèria, per això tan sols puc dir que em va omplir vore com unes runes perilloses s’havien convertit en un Castell majestuós. Vam estar acompanyats pel guia que anava informant-nos dels detalls de cada estància, vam pujar dalt de les torres on vam gaudir d’unes vistes que fins ara desconeixíem de Castalla. Al acabar li vaig donar la mà a Lino com a reconeiximent de lo agraït que quedava de l’obra que havíem vist.
També vaig estar en la Casa de Cultura quan van fer la presentació de com serien les obres de restauració. Tècnicament no puc parlar, desconec si s’ha fet realment lo que deurien haver fet, si han respectat el patrimoni escrupulosament o si han fet lo que han pogut. Sembla que l’accés que van obrir per darrere es va fer sense cap tipus d’estudi arqueològic, i segons diuen els entesos a les faldes del castell és a on més probabilitats hi ha de trobar restes.
P. Què opina vosté de les últimes obres fetes al poble, com els nous parcs del barri antic, i les que s'anuncien, com el nou auditori o el col·legi bilíngüe?
Anem per parts.
Els parcs del barri vell per a mi són parxes de formigó que servixen per a tapar la incompetència de l’equip de govern en qüestió de Patrimoni i Urbanisme. Primer consentixen que tot un barri es degrade de forma irreversible, després consentixen que quede deshabitat, i ara que ja no viu quasi ningú venen a fer parcs. Els parcs són espais oberts per a que els disfruten els veïns. Si no queden veïns, per a què collons invertim en parcs? Jo vaig visitar el barri vell i vaig parlar amb varis veïns, i ells mateixos em deien “no seria mejor que el ayuntamiento arreglara todas esas casas y que las alquilaran o revendieran para que esta zona volviera a tener niños jugando en las calles?”. Crec que no cal altra explicació: només calia escoltar als veïns per fer una gestió millor.
Després, les obres de les vivendes tutelades: una barbaritat d’euros gastats, l’ajuntament aporta un solar valorat en 660.000 euros, ni se saben ja els anys que porten tancades sense cap utilitat... en Nadal del 2005 es va esgotar el termini per posar en marxa el projecte de vivendes tutelades, i com no va haver cap gestió ni de l’ajuntament, ni de l’IVVSA ni de la conselleria de benestar, les vivendes passaven a tindre titularitat municipal. Després d’un altre any encara estan tancades, trencades, patint actes vandàlics i ara que tornen les eleccions li han pegat una nova passada de pintura per a que no es note que han estat abandonades des del primer dia. Simplement, vergonyós.
L’auditori és una aposta fantàstica i necessària. M’agradaria destacar que un auditori sol ser per a músics, i és a ells als que se’ls ha de demanar opinió abans de fer el projecte. Abans de posar la primera pedra, abans d’adjudicar l’obra. Jo supose que l’equip de govern haura parlat amb tots els músics abans de començar res. Segurament hauran parlat amb la Santa Cecília, amb els dolçainers i tabaleters del Sogall, amb l’Ateneu, amb els grups de rock locals i amb molts dels músics professionals que tenim a Castalla. Per saber quina cabuda deuria tindre, per a saber quants músics tenim a Castalla, per a tindre una previsió de creiximent durant els pròxims 10 anys, per vore les necessitats dels locals d’assaig de cada grup musical, per vore les plaçes d’aparcament dels usuaris i espectadors...espere que tot això s’haja fet.
Sobre el col·legi bilíngüe, he de dir que tot el que supose una millora de la formació dels nostres jóvens em sembla fantàstic, però lo que no m’agradaria és que es fera una diferenciació en la formació en funció dels diners que té cadascú. No vull que els rics sàpien anglés i els pobres no. No vull que els rics tinguen una escola de qualitat i els pobres una escola precària. Preferiria una inversió més gran en les escoles i en l’institut públics que no un institut privat i elitista.
I per últim les obres que no s’han fet, eixes també son molt importants. L’omnipresent Ronda Foia va ser dissenyada fa quasi 30 anys pel primer govern municipal en democràcia, i ara després de tant temps encara no està acabada. I la Casa de Cultura és un altre exemple de menfotisme: després de 30 anys encara no te ni calefacció.
P. Quins creu que són els principals problemes dels castelluts i les castelludes?
Si em preguntes pel que es sent al carrer, els principals problemes són la il·luminació del castell i cobrar el pròxim divendres. [somriu]. Hui per hui Castalla no té pràcticament atur, tenim un teixit econòmic envejable, tenim empresaris, tenim mà d’obra, tenim joves amb carrera, tenim indústria, tenim comerç, tenim hosteleria, tenim festes cada 3 o 4 mesos i la salut social en general és prou bona.
Però està clar que la gent no parla dels seus problemes en el carrer. L’accés a la vivenda cada volta és més difícil, els jóvens amb carrera se’n tenen que anar a Mallorca, a Barcelona o a Madrid per a trobar una faena que òmpliga les seues espectatives. Les drogues cada volta fan més estralls en la població més jove, la inseguretat ciutadana creix dia a dia pel descontrol urbanístic i els serveis públics estan al borde del col·lapse.
També vull ressaltar que hi ha un grandíssim moviment de gent que treballa pel poble amb el mig centenar d’associacions que tenim al poble. Associacions de malalts, socials, culturals, esportives, amb les que si governe vull comptar perquè són un gran suport per a solucionar els problemes de la gent.
P. El BLOC és un partit d'esquerra?
Tinc 37 anys, fa 8 que estic en política i et promet que encara no sé a on s’acaba l’esquerra i a on comença la dreta. La meua visió com a polític és que no hi ha sols blanc i negre, tenim una gamma de grisos immensa.
No crec en l’eix dreta-esquerra, en dalt o baix, això és una simplificació poc útil de la realitat. Crec en els espais polítics que poden triar les coses que considera bones d’uns i d’altres. Els termes dreta-esquerra són des del punt de vista empresarial invencions mercantilistes per poder agrupar a més clients: si reduïm a dos les opcions de compra, cadascuna s’assegura que les possibilitats d’èxit pugen fins al 50%.
P. Però van a les autonòmiques amb Esquerra Unida. Per què?
La llei electoral del País Valencià, tant de l’antic Estatut com del nou, ens deixa el llistó per accedir a les Corts en el 5%, mentres que en les altres Comunitats de l’Estat espanyol el llistó està en el 3%. Als dos partits majoritaris no els agrada la idea de compartir la Generalitat Valenciana i per tant s’han posat d’acord per putejar-nos amb una barrera electoral que els assegura l’alternància perpètua en el poder.
En les passades eleccions el BLOC va obtindre més de 300 regidors, una vintena d’alcaldes i amb 122.000 vots va obtindre el 4,9% i no va obtindre cap escó. En canvi partits com Ciudadanos de Catalunya, amb molts menys vots van obtindre 3 diputats.
Si el BLOC no entra a les Corts no tenim forma de demostrar que som capaços de governar i de governar bé, i davant del repte d’acabar amb la sensació que el vot dels ciutadans es perd, esta volta ens hem decidit a entrar, i entrar de la mà d’Esquerra Unida ha sigut la cosa més lògica. Les últimes enquestes ens donen entre 8 i 12 diputats i això vol dir que estem dins, i si estem dins també significa que algú dels que ara està dins quedarà fora.
P. Quina política de vivenda té el BLOC?
Se m’ocurrix fer un estudi integral del Barri Antic, que l’Ajuntament compre cases, rehabilitar-les i llogar-les o vendre-les a preu de cost mitjançant un mecanisme que assegure que totes les persones tenen el mateix dret a accedir-hi, i amb la salvaguarda que són vivendes socials i que no es podran vendre, sinó en tot cas retornar-les a l’Ajuntament.
P. El futur de Castalla és el turisme o la indústria?
Jo aposte per un futur sostenible i per tant aposte amb els ulls tancats pels dos motors econòmics: indústria i turisme.
Per una banda la indústria en Castalla és un sector econòmic molt sòlid, ja que està molt diversificada, i quan ha hagut alguna crisi econòmica de normal sols ha afectat a un sector i no a la resta. A Castalla trobem empreses de construcció, metall, fusta, serveis, pintors, fontaners, llumeners, oficines tècniques, plàstic, joguet, energies renovables, importadors, exportadors, moltíssim comerç de qualitat i una extensa oferta hostelera.
Però hem de col·laborar activametn amb la indústria. L’hem de connectar amb l’investigació, amb la Universitat d’Alacant que la tenim molt prop: l’hem de fer resistent, flexible i amb visió de futur.
Sobre el turisme, recorde molt bé que fa uns anys els membres de l’agenda 21 van convidar a una xarrada en la Casa de Cultura a Ferran Mascarell. Este expert va deixar ben clar que el futur no consistia en vendre la terra, la nostra terra, els nostres bancalets. Va dir, i encara ho recorde, que el futur com a negoci està en la venda de llits, i no en crear més residents. La diferència entre turista i habitant és que el turista ve, es deixa els diners i se’n va. En canvi si eixa persona es queda a viure, adquireix els mateixos drets que nosaltres els castelluts, drets que s’han de prestar, i això costa molts diners.
Si a més pensem que tots els habitants poden votar, a simple vista em ve al cap que pel nombre d’habitants i al ritme que van els estrangers prompte podran obtindre majoria a l’Ajuntament de Castalla, i els castelluts ens quedarem apardalats mirant-nos i veient com tota la vida breguejant per si l’alcalde era del BLOC o del PP, o que si seria del PSOE, i de sobte ens trobem un alcalde anglés que lleva la festa de la vaca “perquè va contra els drets dels animals”, a llevar les provessons “perquè van en contra de les altres creences religioses”, i a potenciar la festa de la cervesa.
P. Quins idiomes parla?
Jo no sóc home d’idiomes, sols parle valencià i castellà, com la majoria de castelluts de la meua generació. Altres llengües tant de moda a Castalla con l’holandés, alemany, búlgar, rus, o anglés, no he aconseguit mai fer cap frase coherent amb cap d’elles. El meu anglés és el que s’anomena “anglés de tarzan”.
P. En la seua opinió, Castalla Internacional beneficia o perjudica globalment al poble?
Castalla internacional és un gol que ens han ficat i que ja no podrem empatar MAI.
El govern actual va apostar per créixer al preu que fóra i este preu ha resultat ser tan elevat que quedaran hipotecades totes les noves generacions. Pagarem un preu per l’aigua que no tindrem i ens tocara comprar-la embotellada.
Pagarem un preu per vore com els nostres fills a l’escola no avancen al ritme que deurien perquè tots els cursos entren nous companys que no parlen ni valencià ni castellà.
Paguem un preu en el temps que estem fent cua al centre de salut per culpa de l’increment de població mantenint la mateixa plantilla de metges.
Paguem un preu en el temps que estem fent cua al centre de salut perquè els pacients estrangers no saben expressar-se ni en valencià ni en castellà i el metge ha d’endevinar per senyes que li fa mal al pacient.
Paguem un preu al no poder contractar una simple bústia en correus per falta de places.
Paguem un preu al tindre que fer-nos càrrec de les persones estrangeres que moren o es fan malaltes a Castalla.
Paguem un preu psicològic al visitar una zona de Castalla anomenada “Els Campellos” i sentir com et vigilen per si eres un maleante que t’has atrevit a xafar la seua urbanització.
I lo més gros encara no hem començat a pagar-ho: el manteniment de Castalla Internacional, clots als carrers, clavegueres taponades, enllumentat public, serveis policials, neteja,...
P. Com veu Castalla d'ací a 20 anys?
Depén:
Si continua governant el PP: sense aigua, amb un camp de golf, amb la M30 per acabar, amb les vivendes tutelades esperant una utilitat, amb la lona de la piscina coberta feta mistos, amb un alcalde anglés llegint el comunicat del 9 of october, amb un centre de salut en Castalla i altre millor en Castalla Internacional, amb una caserna de policia en Castalla i altra millor en Castalla Internacional, amb festes populars en Castalla i altres tipus de festes en Castalla Internacional, amb fontaners castelluts i amb fontaners anglesos, amb dos angleses atenent al públic en l’oficina de turisme, amb les serres cremades per falta de prevenció, amb bancals sense cap olivera, ametler, o cep, amb una cooperativa subhastada per falta de socis, amb la falda del Maigmó pleneta de casetes blanques escalonades...
I si governa el BLOC... ara no avançaré encara el nostre programa electoral. Però tindrem en compte que hem de tindre un poble més cohesionat, mesclar als anglesos amb la gent del poble perquè tots entenguen a quins problemes ens enfrontem i que no hi ha creixement sense límits. Que no hi hagen ghetos. Que s’ha de ser responsable amb el que tenim. Que s’ha de cuidar l’entorn perquè si no tot se’n va a la merda. Que el futur està en el treball i no en les rajoles. Que un poble cohesionat significa treballar tots junts per un futur millor per a tots.
P. A qui preferix com a adversari, a Juan Rico o a qualsevol altra persona del PP?
A Juan li tinc molt afecte, em recorda en moltes coses a mon pare. La forma de pensar dels que van sobreviure a la postguerra, a la fam... els homes i les dones que sense cap ajuda ni estudi van lluitar de valent per poder mantindre a les seues famílies. Com a candidat adversari preferisc a Juan, primer perquè ja conec els seus colps baixos i segon perquè una persona que aguanta en un lloc 20 anys de numero uno mereix l’admiració dels seus rivals.
Ara altra cosa és si preferisc a Juan com a alcalde o a qualsevol altra persona. Sense dubte i després de 20 anys d’alcalde, Juan està insuportable. Qualsevol persona que esta ocupant un càrrec durant tant de temps acaba endiosant-se, acaba creient que els funcionaris són els seus treballadors personals, que l’ajuntament es sa casa, que el poble és la seua finca i a tots els que no pensem com ell ens tracta com si vulguérem furtar-li sa casa, les seues festes i els seus joguets.
P. I per què la gent l'ha de votar a vosté i no a altra persona?
Per salut democràtica, per renovar l’aire, perquè la meua generació, la del 69, des que té dret a vot no ha conegut altre alcalde ni altre color polític que els governe. Perquè si em voten i no els ha agradat alguna cosa, dins de 4 anys podran tornar a decidir qui serà el nou alcalde, perquè en els últims anys Castalla ha crescut molt urbanísticament, però socialment gens ni mica.
Comencen a arribar a la seu del BLOC alguns dels seus companys, que ens somriuen i esperen en silenci el final de l'entrevista. Pel que sembla, es troben tancant els últims noms de la llista electoral. Se'ls veu tranquils però amb molta il·lusió. Tino Bernabeu ens acompanya fins a la porta i ens agraix el temps que li hem dedicat. "Ens tornarem a vore prompte", ens diu.
(per favor copieu aquest article i envieu-lo a tots els vostres contactes, gràcies)
